Cap el 1911 el Modernisme  serà substituït per un nou moviment: el Noucentisme.

Causa més important:

1) Malgrat la important renovació que els modernistes van dur a terme en el camp de la creació literària, degut a l’actitud de rebuig que van adoptar contra la burgesia

   

Els modernistes catalans introduiran a Catalunya les novetats que en el món de l’art s’anaven imposant a Europa; personatges i corrents com:

. Nietzsche, amb la seva teoria del superhome i la concepció messiànica de la figura de l’intel·lectual (només ell pot regenerar i fer avançar la seva societat).

    Ibsen: teatre regeneracionista.

        Maeterlinck: teatre simbolista (teatre de suggeriments, no realista).

D’Annunzio: messianisme i decadentisme.

       Wilde: pre-rafaelitisme.

 

per tal d’aconseguir el seu objectiu de “modernització” del país, de posar Catalunya al dia a nivell artístic.

Aproximadament, el modernisme té una durada de 20 anys (1892-1911) que podem dividir en dues etapes:

a)1892-1900: etapa combativa

b)1900-1911: etapa establerta

Sobretot cap a finals del segle XIX, es produïren una sèrie de tendències filosòfiques, artístiques i literàries noves, de vegades relacionades entre si, de vegades aïllades, que suposaven una continuació, amb noves característiques o bé un intent de superació i trencament de les dues grans tendències immediatament anteriors: la més antiga, el romanticisme, i la posterior, el realisme, que havia donat peu al naturalisme.
Resumim algunes de les tendències:

PRERAFAELITISME
el simbolisme s’introduí en el teatre a través de l’autor belga Maurice Maeterlinck..

DECADENTISME
Sorgí a França entre els anys 1880-1890. Molt lligat al simbolisme i partint d’alguns postulats dels pre-rafaelites, els decadentistes partien de la idea d’haver arribat a la fi de la civilització i assistir a l’inici d’un període decadent. 

IMPRESSIONISME
Per bé que conegut especialment en l’àmbit de la pintura, aquesta tendència francesa sorgida a finals del XIX es pot aplicar també en literatura. Els escriptors impressionistes utilitzaven frases curtes, suggestives, que intentaven descriure les sensacions produïdes per les coses més que les coses en elles mateixes.

VITALISME
En un sentit ampli, i pel que afecta als modernistes, cal considerar el vitalisme com un conjunt de doctrines filosòfiques sorgides a la dareria del segle XIX com a reacció contra l’idealisme i el positivisme; genèricament denominades també filosofia de la vida, són caracteritzades per l’antiracionalisme i per l’afirmació del paper central que la vida individual humana té en el món. Pensadors tan diversos com F. Nietzsche, Dilthey i H. Bergson en són els representants més destacats.

El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d’unes tres dècades, entre aproximadament 1885 i 1920.

Va ser un moviment molt eclèctic que va destacar sobretot per la seva arquitectura, que es va caracteritzar per una renovació formal, un sentit nacional i l’ús de materials innovadors. Els arquitectes modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusió de detalls, els edificis d’una Catalunya moderna.

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX i que afecta totes les manifestacions de l’art: pintura, escultura, arquitectura, literatura…